Más que todo, no debemos olvidar que el entendimiento del mundo es de cada uno y no solamente de unos para otros y que cuando es basado en mentiras, falsidades o intereses que nos hacen olvidar que al final somos todos iguales, entonces, debemos questionarlo. Tenemos el derecho de saber lo que se pasa! Y nadie tiene el derecho de nos colocar gafas bazas en los ojos! Por eso, tenemos ganas de comer esta grande tarta sin nunca dejar de compartila con quien se "auto-nombre" también "predador" de la verdade!
“During times of universal deceit, telling the truth becomes a revolutionary act” Orwell
Jordi Relaño: El d'avui és un dia amb molta cobertura mediàtica de signe bastant condescendent amb el moviment. Des de l'enquesta de El País on un 81% de la població recolza el moviment 15-M a la llista de propostes de Públic i ABC. No només està damunt la taula el debat sobre la continuïtat de les acampades (que gira cap a la transformació de les places), sinó que es debat i s'expliquen propostes, idees i línies d'actuació. Així mateix s'assenyala que són compartides per molta gent que no participa directament amb el moviment però sí hi simpatitza. Malgrat la guerra a twitter i els problemes de cada plaça, algunes decisions i linesgruixudes comencen a cristal·litzar i transcandir. Tot i el desgast, s'evidencia que el moviment manté i augmenta el seu capital social i mediàtic. Evidentment, en presentar les propostes, cada diari tiba de la seva corda: ABC recalca el debat sobre la unitat d'Espanya ni ho esmenta. Però, més enllà dels particularismes i de biaixos interessats, més enllà de fullarraca informativa l'efecte balsàmic de la premsa avui és una senyal inequívoca de que les coses van bé, milloren i hi ha sintonia amb el gruix de la societat, de les perones. És evident que sovint ens manca perspectiva d'anàlisper viure immersos EN un moviment que evoluciona a diari. La premsa avui ens facilita la feina i apuntala desde fora el que intuim des de dins.
Jordi Relaño, que pertenence a la Comisión de Contenidos de la Acampada en la Plaza Catalunya (Barcelona) dejanos sus reflexiones personales:
Hem d'estar molt atents a quins són els moviments del poder per tal de generar corrents d'opinió contraris a l'acampada. Adjunto les notícies que avui surten a premsa escrita i que incideixen, fonamentalment, en donar veu al poder i no parlar de propostes concretes (no serà perquè faltin).
Y Info:
La Vanguàrdia:
Artur Mas comença a intoxicar l'ambient incideix en l'ocupació de la via pública i diu que els Mossos van actuar responent a una provocació. Evidentment és fals: les càrregues que es poden veure pertot recollint les pallisses a centenars de persones protestant pacíficament a terra evidencien la mentida. Per descomptat no hi va haver 37 mossos ferits i sí centenars d'apallissats. En tot cas el discurs del poder comença a posicionar-se i a reiterar-se per tal de minar les consciències.
El Périódico:
Recull la veu de Felip Puig i Artura Mas. Dóna ales a les seves paraules i vol assenyalar que els indignats són violents i causants de tota la mandanga.